La Nit de Nadal 1350 un grup de nobles del Vallès dirigits per Berenguer de Saltells van assassinar l'Abat Arnau de Biure a l'interior de l'església del Monestir de Sant Cugat del Vallès, quan cantava la missa del gall.

Molt sovint la història d'aquest assassinat sacríleg queda circumscrita als aspectes més anecdòtics i a l'episodi central del conflicte (l'herència que quan mort el pare de Berenguer de Saltells deixa al Monestir de Sant Cugat i la tornada del fill a casa després de molts anys d'absència, així com els succesius contenciosos entre l'Abat del Monestir i Berenguer de Saltells per aquesta herència que acabaran amb l'assassinat sacríleg de l'Abat en mans del noble). Així com als trets que caracteritzen les nombroses llegendes creades al seu entorn: el gall de ferro del cimbori que va cantar tres vegades i que encara hi ha Nadals que canta, les campanes que repicaren i es sentiren fins a Montserrat, la fugida dels assassins i el camí per on van passar on la herba no hi creix...

Cal ubicar, no obstant, aquest fets en el seu context històric, ja que trasbalsaren la vida de la vila i cridaren l'atenció de les més altes instàncies polítiques i eclesiàstiques.
Estem a mitjans del segle XIV i es viuen moments difícils, no només a Catalunya, sinó a l'Europa occidental en general. L'augment demogràfic que s'havia viscut fins aquell moment s'alenteix i Catalunya entra en una forta crisi demogràfica, econòmica i política. Els productes alimentaris no arriben per cobrir les necessitats d'una demografia creixent i la població s'agita. A les cròniques catalanes es coneix el moment en què s'inicien aquests problemes com "lo mal any primer" (1333). Les epidèmies de pesta, l'emigració dels pagessos a les ciutats; la impossibilitat de la burgesia catalana de competir amb les ciutats italianes en el comerç de la Mediterrània...són alguns dels factors que menen el nostre país a una crisi que desembocarà, anys més tard, en una guerra civil que assolarà les seves terres (1462-1472).

L'abadiat d'Arnau de Biure coincideix en el temps amb el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), que va tenir fronts oberts a tota la Mediterrània (Gènova, Còrsega, Mallorca...) i al seu mateix regne, amb el distanciament dels regnes d'Aragó i de València. A més de l'esgotadora guerra amb Castella, que produí tants mals al país com les epidèmies de pesta.

Foto: ADOLF

Pel que fa a la situació concreta del Monestir de Sant Cugat, en aquell moment ja fa temps que ha passat la seva època d'esplendor. Es continuen fent obres a l'abadia ja que s'acaba la façana de l'església de Sant Pere i, mantenia una relació de subjecció al Monestir que ostentava el poder feudal, alodial i jurisdiccional de la vila.

Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès